Mosquit tigre

mosquit_tigre

S’inicia el programa de control i gestió de riscos derivats de la presència del mosquit tigre.

Aquest any comptem de nou amb l’assessorament i capacitació tècnica del Servei de Control de Mosquits (info@mosquitigregirona.cat), al qual us podeu adreçar si detecteu molts problemes. L’ajuntament procedirà a realitzar el tractament amb larvicida en els embornals dels carrers del municipi. Per altra banda, una vegada més us demanem que adopteu les mesures necessàries per tal de prevenir i controlar aquesta plaga.

Algunes mesures de prevenció per evitar el desenvolupament de les larves del mosquit tigre:

  • Buidar qualsevol recipient de l’exterior que pugui acumular aigua i posar-lo sota cobert o cap per vall: joguines, cendrers, gerros, galledes, carretons, plats de sota els testos, safareigs, pneumàtics, ornaments de jardí, mobiliari plàstic amb concavitats, etc.
  • Evitar les acumulacions d’aigua en zones de drenatge o canals de desguàs (embornals del pati, canaleres dels teulats i terrasses).
  • Cobrir (per exemple amb sorra) els petits forats i depressions del terreny que acumulin aigua.
  • Cobrir amb tapes hermètiques o teles mosquiteres (de forats no més grans de 2 mm) els dipòsits de recollida d’aigua.
  • Mantenir cobertes les piscines mentre no s’utilitzen. Les piscines de plàstic s’han de buidar periòdicament, i si no es fan servir cal retirar-les.
  • Potenciar la fauna insectívora (predadors d’insectes) són de gran ajut per al manteniment de l’equibri. Això es pot fer mitjançant la instal·lació de caixes niu per a ratpenats i orenetes, no usar insecticides d’ampli espectre que afecten negativament a tota la fauna invertebrada, etc.

Què és això del mosquit tigre?

El “mosquit tigre” (Aedes albopictus), és un nou invasor fruit de la interrelació que hi hagut entre aquests organismes i l’home, així com una conseqüència més del fenomen de la globalització. El mosquit tigre és originari de les selves tropicals del sud-est asiàtic, allí vivia dins dels boscos humits, aprofitant l’aigua que s’acumula en els forats que hi ha en els arbres vells per desenvolupar les seves larves.

Nocions del cicle biològic d’aquest mosquit. La femella diposita els seus ous en la paret interior de forats i quan el nivell de l’aigua puja (desprès d’una pluja), els ous queden submergits i d’allí surt una larva que s’alimentarà de les partícules que hi ha en l’aigua. Aquesta finalment es converteix en pupa, moment en que es transforma, mitjançant el fenomen de la metamorfosi, en mosquit adult, que és com tots el coneixem. Els adults poc desprès d’eclosionar, quan ocupen el nou medi aeri, solen copular. Aleshores les femelles busquen la sang, que els ha de servir com aliment altament nutritiu que ajudarà a generar els ous i les noves postes.

Aquesta espècie fa molts anys va introduir un canvi en el seu comportament a l’hora de dipositar els ous, aleshores va colonitzar les petites masses d’aigua que es formen en els recipients artificials, ja siguin de ceràmica (plats, gerros, gots, ampolles, safareigs, etc), ja siguin plàstics o de goma (trastos abandonats amb concavitats, pneumàtics, plàstics, bidons, etc). Aquest petit canvi ha significat un gran èxit pel que fa a les possibilitats d’ampliar la seva distribució geogràfica. Actualment es troba distribuït per les comarques de la Selva, Gironès, alguns municipis del Baix Empordà i Pla de l’Estany (on s’inclou Porqueres).

Per què hem de prendre mesures per aturar l’expansió del mosquit tigre?

Aquesta espècie de mosquit té un comportament molt agressiu i pot arribar a ser molt empipador amb les seves picades. El seu hàbitat és urbà, això vol dir que viu juntament amb la població, també té una elevada capacitat de reproducció.

Per un altre costat, tenim que aquesta espècie té una capacitat vectorial força important. Què vol dir això, senzillament que està demostrat que es capaç de transmetre una bona colla de virus, els quals produeixen malalties infecciones (dengue, febre groga, chikungunya, etc.). Això sí, aquest virus sortosament estan a molts milers de quilòmetres de casa nostra i la probabilitat que una cosa així succeeixi és molt baixa, però amb l’absència del mosquit tigre el risc de contreure aquestes malalties és zero, amb el mosquit tigre és baix, però hi és. Caldrà ser molt curosos, ja que algunes d’aquestes malalties no tenen vacuna i l’única solució es troba en el control del vector (el mosquit), per tant, és important que la gent en prengui consciència, perquè entre tots aconseguim reduir l’expansió d’aquest mosquit.

Qui se n’ha de fer responsable d’aquesta problemàtica?

Els ajuntaments tenen responsabilitat en el control de les plagues urbanes, aleshores el mosquit tigre té tota la pinta d’acabar sent responsabilitat dels ajuntaments, ara bé, caldrà forçar a les administracions supramunicipals a entrar-hi, ja que s’ha demostrat que té implicacions sanitàries al ser transmissor de malalties. Però, l’ajuntament podrà actuar a nivell de zones verdes i embornals, però com a molt arribarà al 20%, perquè queda tota la resta que en formen part els jardins privats. Així doncs, caldrà una participació activa per part de la població, aquesta participació passa per assumir una part de responsabilitat directa en el control de la plaga.

Sortosament els nostres municipis tenen un Servei mancomunat que funciona des de l’any 1982, que és pioner en el control larvari dels mosquits al nostre país i que posarà tot el seu esforç i coneixement en lluitar contra aquest nou visitant no volgut. Per això ha elaborat un programa d’àmbit provincial per portar a terme una vigilància, seguiment i control del mosquit tigre i que s’ha aplicat en el període 2008-2011 i part del 2012.

Què farà l’ajuntament

Posarà sota control tots els punts situats en la via pública i que són susceptibles de generar poblacions de mosquit tigre (embornals) mitjançant l’aplicació de mesures de control anti-larvari, les quals, està sobradament demostrat que són les més eficients, ja que s’obté un resultat eficaç, respectuós amb el medi ambient i econòmicament viable.

Què podem fer els veïns?

De fet és molt senzill, tan sols caldrà tenir cura dels llocs que potencialment poden ser bons pel desenvolupament de les larves del mosquit tigre dins de l’àmbit privat. Pensem que un mosquit tigre té un radi d’acció molt petit d’una mitjana d’uns 150 metres, si som capaços de controlar els llocs de desenvolupament dins de casa, els primers en notar els beneficis serem nosaltres mateixos. Pensem que té una especial predilecció pels dipòsits o acumulacions d’aigua que estan per sota d’un volum de 200 litres (bidó típic).

Tríptic sobre informació per a la prevenció del mosquit trigre. (MANCA)

Ban d’Alcaldia del mosquit tigre

QUADRIPTIC NOU mosquit tigre reduit