Es té coneixement d'assentaments de grups humans a la zona de Porqueres des de l'època prehistòrica, corresponents al paleolític i al neolític. Les bones condicions d'aigua, fauna i vegetals ho van afavorir. Una de les manifestacions més importants la trobem en la mandíbula humana fòssil, considerada d'una dona preneandertal i anomenada la mandíbula de Banyoles, i el dolmen de Les Closes, o de Pujarnol. També s'han trobat restes d'una població important de l'època ibèrica a la zona del mas Castell. I també se'n troben de l'època romana, tant a la zona del mas Castell com a la plana d'Usall.

Més endavant, les desamortitzacions, especialment a partir del monestir de Sant Esteve, foren importants, i afavoriren els propietaris benestants. En el temps de les guerres entre carlins i isabelins la majoria de pobles i propietaris del municipi es van mostrar partidaris dels carlins, defensant les tradicions i oposant-se a les reformes.

 El nom Porqueres ve del llatí Porcarias. De tots els nuclis que conformen el municipi es té constància documental des de l'època medieval de Pujarnol (979), Usall (1086), Miànigues (957), Merlant (1017), Mata (1041), i Les Pedreres (1338). Moltes d'aquestes poblacions van sorgir a partir de construccions que es feien al voltant de les esglésies. A més, hi havia nombrosos masos molt dependents de les terres que els envoltaven. L'església de Santa Maria de Porqueres (1182) és el monument romànic més important i conegut del Pla de l'Estany.

Al segle XVIII Porqueres experimenta un gran creixement demogràfic.

En el segle XIX es configura el municipi amb l'actual divisió territorial (1847).

Els principals elements productius en agricultura fins a mitjans del s. XX foren, el cànem,que s'utilitzava a la indústria tèxtil; i el roldor, en l'adobament de pells i més endavant l'all. En construcció, va ser important l'extracció de la pedra, anomenada de Banyoles.

Durant la Guerra Civil, la CNT va tenir molta incidència. Es van perseguir les manifestacions religioses, i va haver-hi problemes de proveïments i de refugiats. A grans termes, però, es pot considerar que les actuacions no van ser tan radicals com en d'altres indrets.

En l'època franquista es van produir depuracions de republicans, anarquistes, catalanistes... El governador nomenava els alcaldes i els ajuntaments havien de donar suport al règim. Amb la mort del general Franco comença la democratització. Les quatre primeres eleccions democràtiques foren guanyades per CiU i encapçalades per Joan Estany. A partir del 1995 el grup Independents per Porqueres, liderats per en Xavier Gifra, va assumir la gestió municipal.

Un aspecte molt destacable dels últims temps és el creixement demogràfic. Al 1830 es calcula que hi havia uns 158 habitants. Ara ens acostem als 4000. Aquest fet s'ha produït especialment en els últims 40 anys i ha comportat una gran pressió sobre el sòl. Gran part del sòl rústic s'ha transformat en urbà, i l'agricultura, la ramaderia i l'explotació forestal va perdent força a favor de la indústria, la construcció i els serveis.

Bibliografia:

• PORQUERES. Josep Grabuleda i David Sala. Ajuntament de Porqueres. 2003
• PORQUERES. RUTA TURÍSTICA. Ajuntament de Porqueres. Joan Marqués i Suriñach. 1988

MANEL SADERRA I PUIGFERRER

Tortellà 1908 -- Porqueres 2000

Puigferrer, com se'l coneixia per diferenciar-lo del seu germà gran Josep ,Saderra ha esdevingut un dels compositors més estimats del món de la sardana, tant per la qualitat de les seves composicions, com pel seu caràcter planer i afable. La seva sardana més coneguda, Somni, sempre encapçala qualsevol enquesta o classificació de les millors sardanes de la història.

Music gironí per excel·lència, sempre va estar lligat a la seva terra (Banyoles i la seva comarca) d'on mai es mogué. Estudià, com els músics de cobla de l'època, amb el seu germà gran Josep (es portaven 25 anys) i s'incorporà de seguida com a trompetista en formacions diverses. El 1930 entrà a la Principal de Banyoles i després de la guerra, a l'orquestra Bolero, de la qual fou arranjador principal.

 Després d'una primera etapa com a compositor, en la qual apareixen les seves obres mestres (els anys 40), viu un llarg període en el qual compon molt poc, fins que durant els anys 70 comença a acceptar encàrrecs i crea noves peces interessants. El seu estil és descriptiu i expressionista en moltes ocasions, i utilitza, igual que Conrad Saló, recursos harmònics procedents de la música moderna. L'acceptació massiva de la seva obra per part de balladors, melòmans i crítics és motivada per la inspiració de les seves melodies, la bona construcció i els efectes musicals que aconseguia de la cobla.