Turisme

Bosc de Can Ginebreda

Benvinguts al bosc de Can ginebreda.

Per més informació fes clic www.canginebreda.cat

Bosc Can Ginebreda (1) f116_2 f160_1f122_4

tríptic_Can_Ginebreda

L'Estany i Can Morgat

Aigües tranquil·les de colors canviants segons el temps; vegetació diversa i frondosa amb canyissos, jonqueres i arbres de ribera que donen vida a molta varietat d’animals: ànecs, martinets, peixos, amfibis…

Els voltants de l’Estany tenen una atracció especial: el verd contrasta amb el blau, la planura de l’aigua amb les muntanyes que de lluny mig l’envolten; serenor, bellesa…

Tot plegat ofereix tantes sensacions com possibilitats de participar-hi: caminar, contemplar, pescar, pensar, córrer …

Per a cada moment, per a cada situació i per a cada època de l’any els paratges de l’Estany són estimulants i acollidors.

70736656

Les Estunes

El paratge de les Estunes és un espai de gran valor natural i així ho revela la seva declaració com a geòtop, espai d’interès geològic, i la inclusió en el PEIM.

És un dels racons més particulars del municipi de Porqueres: les baumes i les esquerdes de travertí; els roures i les alzines esponeroses; la bella llegenda de les Goges, el silenci tallant i l’ombra fresca, les heures enfiladisses i els cants discrets dels ocells conviden a una passejada tranquil·la i plena de la pau del lloc.

Les goges, aloges o dones d’aigua, segons les llegendes, el tenien com a lloc de la seva preferència i hi feien gresca o bé hi filaven tota la nit.

Diuen que en nits serenes algú encara sent els seus cants i, de lluny, es pot veure la resplendor de les seves festes.

Palaus de fades / boscos amb petja humana

És un bosc amb petja humana. Un verdader bosc encantat: la natura hi ha posat els elements i les formes, l’imaginari popular l’ha fet seu amb llegendes i altres referències a un passat d’oficis i formes de vida molt properes a la natura. El bosc de les Tunes, que amb els anys i l’ús de la paraula va derivar a Estunes, forma part del municipi de Porqueres, a tocar de Banyoles. És un dels paratges més singulars de l’Estany.

Documents del segle XIII ja en parlen. La vegetació, centenària, ha crescut sobre dipòsits de travertins, aquestes roques valorades per escultors i artesans de la pedra. Roques que, en aquest lloc estrany i com a efecte de terratrèmols prehistòrics, s’han obert en escletxes immenses que formen coves i passadissos (alguns són galeries de 30 metres de llarg) que conviden a entrar-hi. Compte amb els ratpenats, no els agrada que els molestin. La vegetació és espessa i els arbres, alzines i roures de fins a 20 metres d’altura, dibuixen una formes realment suggeridores. Per a la gent de la zona, que hi passeja des de sempre, no hi ha cap dubte: les Estunes són el palau de les fades.

A les Estunes sabreu com eren els boscos del país abans de ser desforestats per fer carbó i per guanyar terres de conreu. Tot i mantenir-se com fa segles, és un bosc viscut que ha registrat la petja humana, un espai social que ha deixat un nom per a cada arbre en funció de les activitats que s’hi feien. I així, les alzines de la Premsa són al costat d’unes obertures rocoses on encaixaven la premsa del raïm i les olives. Al roure del Reposador, hi descansaven en jornades de camp caloroses i dures. Al roure del Llenyer, hi apilaven les branques d’esporgar les oliveres. A la bauma del Paller, hi guardaven les bales de palla. I a la del Pobre del Flabiol, durant anys hi va viure un sense sostre. Seguiu qualsevol dels dos itineraris del bosc de les Estunes, estigueu atents a les indicacions i als personatges fantàstics que encara hi habiten… o així ho assegura l’imaginari de la zona.

Dolces i malvades
Verdaguer, en el seu poema Canigó, anomena goges a les dones d’aigua o nimfes. A Banyoles també reben aquest nom. De llargues cabelleres, són éssers eteris que viuen als palaus rocosos de les Estunes. Millor no apropar-s’hi: la seva bellesa pot resultar fatal.

Com anar-hi: De Girona a Banyoles per la C-66.Tot seguit a Banyoles, preneu la GI-524 direcció Mieres. A 3 km, hi ha una desviació a mà dreta cap a les Estunes. Deixeu el cotxe a l’aparcament; hi ha dues rutes pel bosc senyalitzades. També es pot deixar el cotxe a Banyoles, vora l’Estany, i anar a peu fins a les Estunes…

76889291

Santa Maria de Porqueres

L’església és una joia del romànic del segle XII que ha arribat fins als nostres dies amb poques modificacions. Va ser declarada Monument Nacional el 3 de juny de 1931.

És d’una sola nau, amb volta de canó i absis semicircular. La nau se separa del presbiteri amb un arc triomfal, arc toral que es recolza damunt dues grans columnes amb capitells molt ben esculpits amb motius religiosos que tallen bruscament l’austeritat interior. L’absis té tres absidioles semicirculars i també hi ha dues capelles laterals.

L’església de Santa Maria està situada sobre un turonet lleugerament elevat, a la banda est de l’estany, una zona estratègicament escollida pels primers pobladors per evitar les inundacions.

Des de l’any 906 que ja consta documentalment; l’actual església va ser consagrada el 5 d’abril de 1182 pel bisbe de Girona, Ramon Guisall (o Orusall), a la qual va donar els delmes i primícies dels fidels, un cementiri de 30 passes i la va delimitar. Temple i cementiri quedaren sota la protecció de la “Pau i la Treva de Déu”. La sagrera la formava el circuit de 30 passes al voltant dels edificis on s’estava salvaguardat de tota violència. Els anys 1957-1960 van efectuar-se les últimes reformes, amb les quals es va substituir l’antic campanar quadrat per l’actual i es va restaurar la primitiva volta.

A diferència de moltes esglésies romàniques, Santa Maria de Porqueres té la virtut de cridar-nos l’atenció tant vista des de la portalada principal com des de la banda nord-est, venint pel costat de l’estany, on llueix l’absis amb els grossos i ben tallats carreus. Encara que exteriorment no es veuen, l’absis té absidioles encaixades en les seves gruixudes parets, que podrem observar des de l’interior de l’església. Els dos llorers i els lledoners conformen un espai ple de naturalitat. L’esvelt campanar d’espadanya sembla com si quedés emmarcat per l’espessor de fons dels boscos de sobre l’estany.1-33-81-332-56

Baixador de Mata

La recuperació de l’antic baixador de Mata, juntament amb la reconstrucció d’un vagó de passatgers, no té altra finalitat que la de recordar aquell tren de vagons “cosits i apedaçats” que ens va enllaçar amb Girona des de 1926 fins a 1956 i perpetuar-ne la memòria.

Inauguració del Baixador de Mata – Desembre 2009

Baixador de mata (3)Baixador de mata (1)Baixador de mata (2)Baixador de mata

Dolmen de Porqueres

És l’únic dolmen conegut actualment al terme municipal de Porqueres.

És al mig del bosc, al costat dret de la carretera que mena a la urbanització de Puig Surís.

Quan se’n va fer l’excavació no va aparèixer cap resta arqueològica.

El túmul que originàriament cobria el dolmen avui en dia encara és visible. Totes les lloses són de sorrenca local.

Cal assenyalar que en aquest mateix lloc s’hi van descobrir també alguns estris de cacera i altres de conreu que permeten suposar l’assentament d’una població agrícola de caçadors en aquesta zona.8289

Platja d'Espolla

Les aigües subterrànies que alimenten aquest estany formen part del mateix sistema lacustre de Banyoles, i aquesta intermitència és deguda a la major altitud, 50 m, respecte a l’Estany de Banyoles.

Segons l’època de l’any podem trobar-lo ple o buit.

Té unes dimensions de 360 m de llargada per 145 m d’amplada.

L’estany d’Espolla età alimentat per un conjunt de surgències intermitents que es comporten com un sobreeixidor, d’un sistema càrstic de circulació d’aigües subterrànies. La platja s’omple en els períodes més plujosos, generalment a la tardor i la primavera. L’estanyol desborda les aigües cap al Fluvià i supera un desnivell de més de 80 m.

En el fons de la platja afloren dipòsits travertínics amb una potència t’entra 4 i 6 m. Aquests es troben recoberts d’una manera discontínua per un sól rogenc del tipus terra rossa, típics dels indrets calcaris.

S’hi coneixen un total de 110 espècies d’animals aquàtics, però la que és realment coneguda és el Triops cancriformes, un crustaci primitiu ja existent en el triàsic, es a dir fa uns 200 milions d’anys. Actualment és una espècie protegida a Catalunya.

La titularitat d’aquest espai és compartida entre Fontcoberta i Porqueres perquè el límit entre els dos municipis se situa, justament, al mig de l’estany.

Com arribar-hi: prenem la carretera GI-524 en direcció a Crespià i, passat el poble de Melianta, a mà esquerra, trobem l’estany intermitent d’Espolla.

Rutes

Itinerari 1

Durada itinerari: 3 h 50 min
Dificultat: baixa

Estanyol del Vilar – església de Santa Maria de Porquers – Usall – platja d’Espolla – coves de Serinyà – església de Sant Miquel Sesvinyes – estanyol del Vilar

itinerari_1

Itinerari 2

Durada Itinerari: 3 h 15 min
Dificultat: mitjana

Estanyol del Vilar – Torrentmal – el Casot – Creu de Rodeja – font de Brenys – Matamala – Sant Patllari – can Llotir – estanyol del Vilar

itinerari_2

Itinerari 3

Durada Itinerari: 1 h 45 min
Dificultat: mitjana

Pujarnol – les Comes – serrat de Can Camós – el Mirador – Sant Patllari – puig Cabrit – collet de Pujarnol – camí de Missa – Pujarnol

itinerari_3

Itinerari 4

Durada Itinerari: 2 h
Dificultat: baixa

Estanyol del Vilar – font Pudosa Miànigues- l’Estanyell – veïnat de can Pigem – can Llepard – estanyol del Vilar

itinerari_4

Oficina d'Informació turística

3-6

 

El Punt d’informació turística de Porqueres, està ubicat al costat de l’església de Santa Maria de Porqueres.

HORARIS:

De setembre a juny:

Dissabtes, diumenges i festius de de 10h a 14h

Juliol i agost:

De dimecres a diumenge i festius de 10h a 14h